Una ha trucat a l’Sgae per saber si el seu primer disc el podrà posar a regalar, en descàrrega directa. I resulta que la resposta ha estat: “senyoreta, això està prohibit si no paga abans a l’Sgae els drets que pertoquen”. Aviam, perdoni, però és que aquest disc és meu, les cançons són meves i puc fer el que em roti. Sort que ningú en fa cas i que, si comencen a buscar les pessigolles, el laberint internauta és tan gran que ens podrem buscar les mil-i-una raons per no pagar. Això està clar. Però no és coherent que persegueixin als compositors, és trencar amb la cultura directament. Deixarem de fer música. O teatre. O cinema. Perquè aleshores també perseguiran els èxits del youtube… No m’ho vull ni imaginar. En aquell moment arribarà la revolució contra l’Sgae, espero…
Pensava en tancar aquest blog, per les amenaces rebudes, però… què cony!
